Resultats de la cerca

Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les comunicacions El…

De relleu montuós, té costes abruptes i retallades Conreus de vinyes és famós el seu vi blanc, oliveres, cítrics i figues És molt notable el marbre que hom n'extreu en diverses varietats La ciutat més important és Naxos, situada a la costa nord-occidental Famosa en l’antiguitat segles IX-IV aC pel comerç de vi, Naxos fou la més prepotent de les Cíclades fins que, al segle VI aC, el govern aristocràtic fou substituït per la tirania dels Ligdams, sostinguda per Pisístrat Motiu de discòrdia entre atenesos i perses, del 478 al 404 aC s’adherí a la lliga delioàtica El 376 aC, a les seves riberes,…

Situada al golf homònim, és un port important i, alhora, una plaça forta naval Exportació de tabac, raïm i oli És unida, per via ferroviària, amb Argos i Corint En l’antiguitat formà part de l’amfictionia jònica i, durant les guerres messèniques, s’alià amb Esparta Conquerida pels argius, la convertiren en llur port i arsenal major Caigué en decadència a partir del segle II dC Els croats de Godofred de Villehardouin se n'apoderaren, amb l’ajut de la flota veneciana, el 1211 Els venecians passaren, més tard, a ésser-ne senyors i la fortificaren Possessió dels turcs 1540, fou reconquerida pels…

Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…

La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici de…

Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat…

Amb el desenvolupament de la farmàcia anaren apareixent diverses farmacopees a partir del s XVI farmàcia Els estats més avançats tenen farmacopea pròpia, que en alguns és publicada amb periodicitat i regularitat a la Gran Bretanya la British Pharmacopoeia, i als EUA la USP, editades cada cinc anys i en uns altres aperiòdicament La primera farmacopea dels Països Catalans fou la Concordie Aphotecariorum Barchinone 1511, que fou la segona del món, superada en antiguitat només pel Receptari Florentí 1498 La primera farmacopea espanyola obligatòria per a tot l’estat fou la Pharmacopoeia…

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…

És un oli incolor de gust picant i olor semblant a la del cloroform, que s’enfosqueix per acció de la llum en presència d’oxigen, bull a 130-131°C i té una densitat de 0,968 És insoluble en l’aigua i soluble en alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació fraccionada d’olis empireumàtics en presència d’àcid sulfúric i és purificat mitjançant la formació de la seva sal potàssica És molt sensible a l’acció dels àcids minerals forts Presenta propietats aromàtiques en l’aromaticitat intervenen el parell d’electrons no enllaçants del nitrogen, raó per la qual té molt disminuït el seu caràcter…