Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
siurell
Música
Instrument de vent, de terra cuita, que consta d’un petit xiulet inserit en una figura que descansa sobre una petita base, també de terra cuita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell Després de la cuita, els siurells són emblanquinats amb calç, excepte la part del xiulet destinada a posar-hi els llavis, i ornamentats amb pinzellades o ratlles de diversos colors El siurell és popular de l’illa de Mallorca, i actualment es construeix amb destinació a la població infantil, o bé com a element de decoració algunes figures dels exemplars més antics deixen entreveure un origen figuratiu de representacions simbòliques, possiblement amb una àmplia difusió popular entre la societat local d’altres temps
soneta
Música
Joguina infantil sonora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon lliure o membrana sonora Es tracta d’una fulla d’arbre o d’un full de paper de fumar que els infants fan sonar posant-la als llavis tot tarallejant una cançó El terme ’soneta’ havia estat utilitzat antigament per a designar, d’una manera genèrica, qualsevol estri rudimentari per a produir so destinat a l’entreteniment dels més petits Així doncs, en l’àmbit popular també han estat qualificats de sonetes el nunut i la xaramella d’escorça o de tija de blat
tíbia
Música
Instrument de vent de doble llengüeta del món romà, de tipus i funcions similars a l'aulos grec, generalment construït amb secció cònica i doble cos divergent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada
Júlia Usón Carvajal

Júlia Usón Carvajal
FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA / TIMAS TYRPECKL
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
S’inicià al Vallesà de Rítmica Cardedeu, a la meitat dels anys noranta ingressà al Club Rítmica Sant Feliu i el 2007 començà a entrenar al CAR de Sant Cugat Fou subcampiona d’Espanya individual i campiona de conjunts 2007, i el 2008 fou seleccionada per l’equip júnior El 2009 començà a entrenar al CAR de Madrid i entrà a la selecció estatal absoluta Aconseguí diversos títols estatals i algun podi en la classificació general del Campionat d’Espanya, i des del 2010 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa
Robert Harding Whittaker
Biologia
Biòleg nord-americà.
Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes moneres, protoctists, fongs, plantes i animals en comptes dels dos considerats tradicionalment Entre els seus treballs més destacats cal esmentar A Consideration of Climax Theory The Climax as a Population and Pattern 1953 Vegetation of the Great Smoky Mountains 1956, on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum On the Broad Classification of Organisms 1959 i Communities and Ecosystems 1970
Albrecht von Haller

Albrecht von Haller
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Literatura
Medicina
Anatomista, fisiòleg, metge, botànic i poeta suís.
Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques
Lluís Salvans i Bonet
Veterinària
Veterinari.
Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos
Jennifer Capriati

Jennifer Capriati (2003)
© Steve Finn/Laureus via Getty Images
Tennis
Tennista nord-americana.
Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA
catàleg
Història
Literatura
Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú, redactada segons unes regles establertes.
Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina