Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
Lleuger, aïllant, impermeable
L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
resina vinílica
Química
Denominació genèrica de les resines formades per polimerització de monòmers vinílics, com ara clorur de vinil, acetat de vinil, diclorur de vinilidè, acrilat i metacrilat demetil, acrilonitril, estirè i èters alquilvinílics, etc. En són exemples característics el poli(acetat de vinil), elpoliacrilonitril, el poli(clorur de vinil) i el poliestirè.
El complex petroquímic de Tarragona en la modernització de la indústria química de base
La producció petroquímica Quadre 1 Principals productes petroquímics La utilització de determinats derivats del petroli com a primeres matèries va donar lloc a un canvi de forta transcendència per a la indústria química L’obtenció de productes químics orgànics utilitzant derivats del petroli com a primera matèria es fonamenta en dos processos químics el cracking i el reforming de naftes o gasoil obtinguts en el procés de refinació del petroli El cracking craqueig al vapor permet obtenir bàsicament la família de productes químics de base, coneguts amb el nom d’ olefines , en les quals…
adiponitril
Química
Líquid que bull a 295°C i es congela a 1°C, preparat industrialment pels mètodes següents: coloració del butadiè
en fase vapor a 65-75°C, reacció de 1’1,4-dicloro-2-butè obtingut amb àcid cianhídric aquós a 80-95°C, amb clorur de coure (I) com a catalitzador i, finalment, hidrogenació catalítica:
reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610
acetilè

Propietats físiques de l’acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
Trastorn provocat per la calor
Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor Aquestes condicions són principalment la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació En aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina