Resultats de la cerca

Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan , fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497 Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador  Carles V 1506-15, i després com a governadora 1517-30, es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa Menà, en conseqüència, una política anglòfila,…

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell…

Fill d’Eàcides, rei de l’Epir, fou bandejat del regne, però, amb l’ajuda dels egipcis, reconquerí el tron 297 aC, després d’haver-se alliberat de Neoptòlem Obtingué nombrosos èxits en la guerra contra els macedonis i amplià enormement els seus dominis, que perdé, en gran part, en la lluita contra Lisímac 282 aC Intervingué en ajut dels tarentins i dels grecs d’Itàlia en contra de Roma Passà a Sicília, on derrotà els cartaginesos i, havent tornat a la península, lluità contra els romans en la batalla de Beneventum Mentrestant, a Grècia, la situació havia canviat notablement i Antígon I Gònates…

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…

Graduat a la Universitat de Harvard 1942, combaté en la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fundà un diari que tancà dos anys més tard, i després de tres anys com a reporter del The Washington Post , en 1948-54 fou agregat de premsa a l’ambaixada dels EUA a París Retornà al periodisme com a corresponsal de la revista  Newsweek a Europa En ser adquirida per The Washington Post 1961, passà a formar part de la direcció del diari, i n’esdevingué cap executiu el 1968, càrrec que ocupà fins el 1991 Proper al president John Fitzgerald Kennedy , durant aquests anys situà aquesta…

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un…

Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen ‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958 i les novelles Und sagte kein einziges Wort ‘Sense dir res’, 1953, Haus ohne Hüter ‘Casa sense amo’, 1954, Billard um halb zehn ‘Billar a dos quarts de deu’, 1959, Ansichten eines Clowns ‘Opinions d’un pallasso’, 1963, Ende einer Dienstfahrt ‘Fi d’un viatge de…

El 1487 comandà la flota que blocà el port de Màlaga i en forçà la rendició El 1495 acompanyà, amb 120 vaixells, la infanta Joana en el viatge per al casament d’aquesta amb l’arxiduc Felip d’Àustria A les corts de Valladolid del 1518 combaté la proclamació de Carles com a rei mentre visqués la seva mare Joana I No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit 1520 i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera Amb tot, el 1520 fou nomenat, juntament amb el conestable Íñigo Fernández de…

En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de…