Resultats de la cerca

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342 El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial 1351-60 com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de…

Doctor en teologia i remarcable predicador, fou canonge magistral de Tortosa 1907 i canonge arxiver de Lleida 1908, on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat , des d’on ataca la ideologia liberal i els francesos, i es declara favorable als anglesos i a Carles IV

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…

Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge 1964 Publicà nombrosos textos pedagògics de llengua grega, com la divulgadíssima Gramática griega 1942 Deixeble de Carles Riba, feu excellents traduccions d’obres gregues clàssiques i modernes de Tucídides, Història…

Vida i obra De jove collaborà a La Renaixença , “Joventut” i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de “La Nova Catalunya” 1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el 1944 Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, on presentà la Constitució Provisional…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou…