Resultats de la cerca
Es mostren 2088 resultats
Necessitats nutritives
L’organisme humà té unes necessitats nutritives pròpies de l’espècie, és a dir, determinats requeriments de nutrients, tant en quantitat com en qualitat, que cal que siguin aportats regularment per tal de garantir el manteniment de les seves funcions Expressat d’una manera més completa, les necessitats nutritives són els requeriments diaris de nutrients energètics, plàstics i reguladors, que l’organisme ha de rebre en l’aportació alimentària per a poder mantenir les seves múltiples funcions vitals En realitat, no es pot determinar quines són les necessitats nutritives de l’ésser humà en…
Pere Font i Puig
Educació
Filosofia
Psicologia
Filòsof, psicòleg i pedagog.
Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…
microbioma
Biologia
Conjunt de tots els microorganismes, els seus genomes i altres elements genètics que continguin, i de les interaccions que estableixen amb l’entorn en un ambient concret.
proteoma
Biologia
Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.
La descripció del proteoma d’un organisme equival al coneixement de quines són totes les proteïnes que aquest organisme conté en un moment determinat i sota unes condicions establertes El proteoma és, doncs, un concepte dinàmic que en cada organisme pot anar variant en funció de l’edat o de la situació biològica Aquesta descripció és d’una gran complexitat si hom té en compte la gran quantitat de proteïnes diferents que existeixen i totes les possibles modificacions que poden patir En el cas humà es parla de l’ordre d’un milió de proteïnes diferents que poden, en algun moment, formar part d’…
pulsió
Psicologia
Segons la teoria psicoanalítica, impuls o motivació originada en l’allò que porta a executar o a refusar un acte concret seguint l’anomenat principi del plaer.
promoció de vendes
Economia
Acció comercial, de la publicitat, desplegada per l’empresa sobre els consumidors o intermediaris, per tal d’impulsar les vendes en general o d’un producte concret.
En són exemples els cupons, els regals, les degustacions, les demostracions, etc
procés per prioritat
Electrònica i informàtica
Tècnica de temps compartit en què la selecció d’operacions que hom ha de realitzar en un moment concret és determinada automàticament per un sistema de prioritats.
Normalment s’assignen prioritats tant als dispositius com als programes, i les regles d’assignació, s’incorporen al hardware o sistema operatiu El procés per prioritat, que requereix un sistema operatiu adequat, és la base de la multiprogramació i la informàtica interactiva
saber absolut
Filosofia
En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).
Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel
Lluís Vidal i Pallarès
Història
Música
Aventurer.
En un primer temps feu estudis eclesiàstics i després es dedicà a la música Amb coneixements musicals de guitarra, va fer de guitarrista a París i a Lió Posteriorment, se'n va anar a Amèrica, a I'Havana, a Caracas i a la Martinica i després es traslladà a l’illa de Grenada Es convertí en un petit navilier i va viure també a Trinitat Com que es dedicava a armar vaixells, els anglesos el feren presoner i el dugueren a Jamaica Després de ser alliberat, seguí comerciant per les illes del Carib Finalment, el 1783 retornà a Espanya Sollicità una plaça de guardacostes a les Índies, que no Ii fou…
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en conseqüència, de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina