Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
I Musici
Música
Conjunt orquestral fundat a Roma el 1952 per un grup d’estudiants de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, que iniciaren l’aventura professional sota els auspicis del seu professor Remy Principe.
I Musici és una de les orquestres més famoses del món, i figura per dret propi entre els grups amb més discografia, amb centenars de gravacions consagrades fonamentalment al repertori barroc italià La immensa obra d’Antonio Vivaldi és un dels grans cavalls de batalla del conjunt, integrat per onze instrumentistes de corda i clavicèmbal Amb una activitat concertística incessant, I Musici roman fidel al seu estil, allunyat de la revolució barroca amb instruments d’època iniciada als anys setanta per N Harnoncourt i G Leonhardt Amb una primera etapa liderada pel violinista Félix Ayo, I Musici ha…
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des del baix En l’harmonia…
línia
Música
Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre
texturació
Indústria tèxtil
Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.
Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil és atapeït dins una…
brotxada
Recorregut sense interrupció, o traç continu, fet amb un sol cop de la brotxa plena de pintura o de vernís.
espectre beta
Física
Espectre d’energia de les partícules β contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre continu.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules β de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules β, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
I
Electrònica i informàtica
Símbol de la intensitat d’un corrent, emprat especialment en corrent continu o per a valors eficaços de corrent altern.
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
homosexualitat
Psicologia
Atracció sexual envers individus del mateix sexe.
Si és entre dones també rep el nom de lesbianisme o safisme , i entre homes el de sodomia Segons els estudis estadístics fets per Kinsey i d’altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim, un contacte homosexual que ha acabat en orgasme exclusivament homosexuals n'hi ha, com a terme mitjà, el 6% Kinsey considerà que hauria d’establir-se un continu al llarg del qual hom aniria collocant els diferents individus segons la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli i sense pressuposar necessàriament una pràctica Elaborà una escala per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina