Resultats de la cerca

Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre…

Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El poble celebra…

Situació Notable estructura conservada a la part meridional del promontori, que era a la vegada església i fortalesa ECSA - Rambol El castell de Sant Martí o de Sant Martí dels Castells constitueix una de les portes del Baridà És situat sobre un petit promontori a l’esquerra del Segre, el qual es troba obligat a contornejar-lo fent un acusat meandre Arredossat al turó del castell hi ha el mas de Sant Martí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 El riu es travessava fins fa molt poc per una passarella que hi havia al quilòmetre 156 de la carretera N-260 que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà,…

La vila de Tàrrega nasqué al voltant del seu castell, possiblement d’origen àrab, situat en un petit turó a la zona sud-oest de la ciutat, des d’on tenia una posició dominant sobre el conjunt urbà Ara és en ruïnes i molt malmès El castell de Tàrrega fou conquerit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, el qual l’any 1056 l’atorgà en esponsalici a la seva esposa, la comtessa Almodis Dos anys més tard, el 1058, els mateixos comtes de Barcelona feren un conveni amb Ricard Altemir per ipso castro de Tarrega , segons el qual l’esmentat Ricard Altemir s’encarregaria de la…

 Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…