Resultats de la cerca

Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…

Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES i la Generalitat de Catalunya anuncien la descoberta del conjunt d’art prehistòric més gran de Catalunya a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí Els prop de 100 gravats, que comprenen tant elements simbòlics com figures humanes i animals, van ser descoberts per Josep Maria Vergés a final d’octubre del 2019 És també la mostra d’art rupestre més antic conegut en territori català uns 15000 anys, corresponent al Paleolític

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

La revista Nature publica un estudi sobre unes pintures rupestres descobertes el 2017 per un equip d’arqueòlegs a la cova Leang Bulu'Sipong 4, a les illes Cèlebes Indonèsia, que representen figures humanes caçant animals L’anàlisi, basada en la degradació radioactiva de l'urani, data les figures entre uns 35000 i uns 44000 anys d’antiguitat, cosa que les converteix en les representacions més antigues, i superen de molt les de l’art rupestre europeu del Paleolític superior 14000-21000 anys, fins ara les més antigues conegudes

El sector muntanyós correspon a la serra Grossa, al límit de la comarca, i el sector ondulat, a la mateixa vall del riu d’Albaida, que drena aquest terme en travessar la serra Grossa, el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús Prop del poble hi ha la font d’Alfama, d’aigües medicinals, que ha donat lloc al balneari de Bellús Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha pineda i matollar El secà ocupa unes 250 ha 80% de l’àrea conreada, la major part de conreus arboris oliveres, vinya i ametllers i també cereals Al regadiu hom hi conrea hortalisses Les…

Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant, per…

La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans…

Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’…