Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
ostomàtids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters de dimensions petites o mitjanes, que tenen el cap molt ficat a dins del tòrax, les antenes curtes amb l’àpex gruixut, el protòrax ample, les potes curtes i els èlitres que cobreixen tot l’abdomen, i són, en general, de color negre lluent.
Comprèn unes 500 espècies, que habiten a l’interior dels troncs vells, en els fongs i en diverses substàncies vegetals De les deu espècies que habiten als Països Catalans, cal destacar el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus
Sant Pere del castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent ECSA - A Roura La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…
handbol

Handbol. Esquema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Esport
Esport de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot…
Giacomo Puccini
Retrat de Giacomo Puccini realitzat per Rieti
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…
Joan Pons i Massaveu
Joan Pons i Massaveu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…
,
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…
,
Brian Friel
Teatre
Dramaturg irlandès.
En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence…
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son…
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina