Resultats de la cerca
Es mostren 1223 resultats
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…
hemocromatosi
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per una absorció excessiva i crònica de ferro a nivell intestinal amb dipòsits del metall en els teixits, que resulten lesionats.
La seva causa és desconeguda, però té una certa incidència familiar Clínicament determina l’aparició de cirrosi hepàtica, pigmentació bronzejada peculiar de la pell, diabetis mellitus , miocardiopatia i insuficiència hipofisiària a vegades, s’associa a condrocalcinosi o pseudogota
Caixa de Terrassa (1877-1994)
Logo de la Caixa de Terrassa La creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa 1877 Terrassa, el 1877 Terrassa, en postals del començament del segle XX L’any 1877, la vila de Terrassa tenia uns 11 000 habitants Des del 1834 era cap de partit judicial, un territori equivalent al que és avui dia la comarca del Vallès Occidental Terrassa s’ha industrialitzat Els seus empresaris han jugat fort a favor de les noves tècniques i de les noves màquines, que permeten multiplicar la producció A l’igual que Sabadell, trien l’especialització llanera, dintre del sector tèxtil, que és el que encapçala la…
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de…
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és envoltat per…
Josep Oliu i Creus
Economia
Banquer.
Fill del director del Banc Sabadell Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…
Ictíneo

Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
És el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa Depèn del Collegi de Notaris de Barcelona malgrat que la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l’estat El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona 4 volums del segle XIII, 1 181 del XIV, 3 948 del XV, 7 360 del XVI, 8 888 del XVII, 5 668 del XVIII i 11 549 del XIX registres notarials d’escrivanies vàries dels segles XVII i XVIII notaries foranes i una secció que aplega els fons…
Arxiu Municipal de Barcelona
Arxiu que aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a la xarxa d’arxius municipals de districte.
El sistema arxivístic municipal és regit des del 1990 per una normativa global per tal de regular i preservar tot el patrimoni documental municipal L’Arxiu Municipal Administratiu conté els fons documentals contemporanis, rep les transferències dels arxius de gestió i atén les consultes de l’administració i dels investigadors, atrets pel ric fons urbanístic dels segles XIX i XX L’Arxiu Històric de la Ciutat conserva el llegat documental medieval i modern i dels fons de donacions i dipòsits Disposa d’una biblioteca especialitzada en història de Barcelona 125 000 volums, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina