Resultats de la cerca

Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia Fructuosa de l…

Es llicencià en dret Escriví habitualment en castellà És autor d’un gran nombre de poemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama  El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibre de l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler El seu germà Onofre de Mata i Maneja Barcelona 1850 — , militar, lluità en la tercera guerra Carlina a…

Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic…

Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can miraprim 1953, les peces breus Mal llamp es doblers 1954 i Així és el món 1954, Dilluns de festa major 1955, premi Ciutat de Palma, S’estopa ran des foc 1955, El tio al cel sia 1956, Sa…

Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de…

Estudià al Royal College of Music de Londres del 1956 al 1958 i fou membre del cor de la catedral de Westminster Posteriorment amplià la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama, on s’especialitzà com a cantant d’oratoris, faceta en què destacà a partir del 1958 i sobretot en el repertori barroc Ha format part de conjunts de música antiga com el Purcell Consort of Voices 1963-71 i ha actuat en solitari acompanyat al clavicèmbal per la seva germana Jennifer Ocasionalment ha interpretat obres del repertori romàntic -com ara H Berlioz- o del segle XX -per exemple R…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i…

És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És…

Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…