Resultats de la cerca

Situació Una de les sepultures de lloses descoberta el 1975, d’una necròpolis précticament inexplorada ECSA – A Villaró Des de la Parròquia d’Hortó cal prendre la carretera del Cantó A menys d’un quilòmetre, a la dreta, surt un camí agrícola que porta a un camp Les restes es troben al marge sud del camp, a la feixa de sota Necròpoli Al llarg de tot el marge hi ha restes molt malmeses de construccions, de tal manera que no pot discernir-se cap estructura concreta, tot i que la gent del país assenyala un tarteret com les restes de l’església del lloc A la feixa inferior hi aparegueren pel cap…

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres jòniques, i…

Situació Vista del conjunt del despoblat ECSA - MÀ Font Basament de l’absis de la seva església Servei d’Audiovisuals de l’lEl El vilatge de Vilba, ara conegut com a despoblat de Mirbes, és situat en una cresta de roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs L’emplaçament d’aquest poble desaparegut era eminentment estratègic, ja que domina pel N el port de Viu, mentre que pel S vigilava el tradicional camí de Lavaix a Montiberri Mapa 32-10 213 Situació 31TCG178951 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera C-144, que es dirigeix vers Viu de Llevata Poc després d’…

L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874…

La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat entre les classes…

Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…

Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i…

El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de Trudgarda, consten…

És documentada per primera vegada el 978 en una donació que fan Sunifred i Ermengod, prop de la muralla d’Olèrdola Al segle X és esmentada altres vegades Especialment remarcable és la de l’any 992, en la consagració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola A partir d’aquesta data es troba repetidament documentada fins al segle XVII Així, apareix en una permuta de l’any 1001, en la carta de poblament del castell d’Olèrdola de l’any 1108 i en molts d’altres documents No se’n sap exactament l’emplaçament, però devia situar-se al sector on ara hi ha el molí d’en Rovira, a la zona…

Actualment no resta cap vestigi del castell de Pacs i és molt difícil poder esbrinar el lloc on era situat, ja que no s’ha trobat cap indici fidedigne que ens pugui assegurar el seu emplaçament Pacs apareix en la documentació per primera vegada l’any 990, data en la qual s’esmenta la via que condueix a Pacs, dintre el terme d’Olèrdola Al principi del segle XI el domini del castell era de Gombau de Besora, pare de Guisla de Santmartí i gran magnat de la cort comtal Aquest personatge signà com a Gombau de Pacs el 1020 en la resolució d’un judici celebrat a Olèrdola En morir, la…