Resultats de la cerca
Es mostren 2940 resultats
Augustin Ujevič
Literatura
Escriptor croat.
En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa El 1940 s’establí definitivament a Zagreb Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra ‘El plany de l’esclau’, 1920 i Ojadjeno zvono ‘La campana adolorida’, 1933, palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat
Sança de Castella
Miniatura que representa Alfons I de Catalunya-Aragó amb Sança de Castella
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada
Ali Khamenei
Política
Aiatol·là i polític iranià.
Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat
Mercure de France
Publicacions periòdiques
Revista literària francesa.
Fou fundada a París el 1890 per Alfred Vallette per a impulsar l’escola simbolista, bé que sempre estigué oberta a d’altres corrents i escriptors, com ara els que crearen la revista Nouvelle Revue Française Antològica, crítica i informativa, acomplí un paper important en la cultura europea, augmentat amb la creació 1894 i l’activitat de la casa editorial homònima De periodicitat mensual o bimensual, fou publicada ininterrompudament llevat del període 1940-46, que fou prohibida fins el 1965, que desaparegué
Mercè Rubiés i Monjonell
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment de La Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig de la Costa Brava 1956, Cançó de la Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961 És germana de la mestra i escriptora Anna Rubiés i Monjonell
Owain Glyndŵr
Història
Capitost gal·lès en la més gran rebel·lió d’aquest poble contra la dominació anglesa.
Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415
Sant Medir

Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Carl Gustav Sparre Olsen
Música
Compositor, violinista, director i crític noruec.
Deixeble de F Valen a Oslo, més tard estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb M Butting i a Londres amb P Grainger Fou membre de l’Orquestra Simfònica d’Oslo en 1923-33 i a partir del 1935 s’interessà per la direcció coral i orquestral Compongué una obra força àmplia en què destaquen les peces corals, en una línia molt lírica i melòdica Estigué influït per la música tradicional, i el seu estil entronca amb el nacionalisme musical d’E Grieg
Philippus de Caserta
Música
Teòric i compositor italià actiu al final del segle XIV.
Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó Li han estat atribuïts dos tractats teòrics La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris , on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina