Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
magnetòmetre
Física
Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magnètic, mitjançant l’acció que aquest exerceix sobre una agulla imantada.
Pot ésser calibrat, a fi de permetre lectures directes, bé que en alguns tipus cal fer la lectura mitjançant un magnetòmetre patró És emprat principalment en mesures relatives al magnetisme terrestre
Consejo Superior de Deportes
Esport general
Organisme autònom a través del qual s’exerceix l’actuació de l’Administració de l’Estat en l’àmbit esportiu.
Fou creat el 1977 en substitució de la Delegación Nacional de Deportes El seu president té rang de secretari d’Estat i és nomenat pel Consell de Ministres Com a principals funcions, sanciona els estatuts de les federacions esportives espanyoles i n’acorda els programes esportius, els pressupostos i les estructures orgàniques Reconeix les especialitats esportives, qualifica les competicions de caràcter estatal i autoritza la celebració de competicions d’àmbit internacional a Espanya Concedeix subvencions i promou la investigació en l’àmbit esportiu Controla l’ús de substàncies prohibides Es…
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
ministeri
Cristianisme
Ofici al servei de la comunitat cristiana.
L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració…
Maria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré i Castellví
© Universitat Pompeu Fabra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1969 i doctora en filologia romànica 1977 per la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat professora 1970-90 i catedràtica de lingüística descriptiva de català 1990-94 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha estat vicerectora d’investigació 1994-97, directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística CREL 1998-2000 i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA 1994-2004 S’ha especialitzat en lexicologia, lexicografia i terminologia Ha participat en diferents projectes terminològics…
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i…
Isaki Lacuesta
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es graduà amb un màster en creació documental a la Universitat Pompeu Fabra, especialitat que imparteix a la mateixa universitat, així com al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya CECC i a la Universitat de Girona Exerceix també com a articulista cinematogràfic La major part de la seva producció cinematogràfica, tant en el vessant de la direcció com en els guions, és compartida amb Isa Campo Autor de diversos llargmetratges molt sovint situats entre el documental i la ficció, obtingué renom amb …
Carles Móra i Tuxans
Política
Professor de català i activista polític.
Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu, Agustí Bartra…
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
Bank of England
Organisme financer i banc central de l’estat britànic.
Fou fundat el 1694, amb la finalitat de finançar la guerra contra França 1689-97 Durant els segles XVIII i XIX actuà com a banc privat, bé que s’encarregà de la circulació i l’emissió dels valors del govern, i a partir del 1751, de l’administració del deute públic El 1844, mitjançant l’aprovació del Peel Act , hom en reforçà el caràcter públic Finalment, el 1946 desaparegué el capital privat i l’actuació amb clients particulars És el banc central de la Gran Bretanya, i efectua les funcions de banquer del govern, dels bancs i de les discount houses , institucions del mercat monetari Gestiona l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina