Resultats de la cerca
Es mostren 1608 resultats
Terra baixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1907; ficció de 20 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la…
,
Zimbàbue 2017
Estat
Robert Mugabe, en el poder des de la independència del país el 1980, va haver de renunciar a la presidència, al final de novembre, per les pressions dels militars i del seu propi partit, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue Front Patriòtic ZANU-PF, contraris a la destitució del vicepresident Emmerson Mnangagwa Al principi de novembre, Mugabe, de 93 anys, va decidir desfer-se de Mnangagwa, que rivalitzava amb la seva dona, Grace Mugabe, per ser designat candidat del ZANU-PF a les eleccions previstes per a l’any 2018, mesura que va causar malestar entre els militars, sobretot dels generals…
Vladimir I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (980-1015) i de Novgorod (972-1015).
Fill petit de Sviatoslau I, fou un unificador preeminent de les terres del principat de Kíev Després d’haver vençut els seus germans Iaropolk i Oleg amb l’ajut de grups de varegs, esdevingué príncep de Novgorod Un cop hagué assolit el poder, lluità contra els viatitxis 981 i 982 cap al NW incorporà als seus territoris els pobles bàltics dels jatvings i dominà la regió del Bug septentrional El fet predominant del seu regnat fou la seva conversió al cristianisme Segons la crònica russa més antiga, l’anomenada C rònica de Nèstor, Vladimir consentí a ajudar militarment l’emperador Basili II de…
Bank of International Settlements
Entitat bancària internacional de cooperació monetària i bancària.
Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930 La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment, relacionant-se amb…
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
Consell de la Unió Europea
Política
Òrgan de la Unió Europea que representa els governs dels estats membres.
Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del semestre del…
plebiscit
Dret internacional
Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…
capa d’acabat
Química
En els recobriments a diverses capes, darrera mà de pintura o de vernís que condiciona en gran part l’aspecte final i la resistència als agents exteriors.
moment flexor
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Suma algèbrica dels moments, respecte a l’eix neutre de la secció d’una biga, de totes les forces exteriors situades a un costat de la secció.
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina