Resultats de la cerca

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…

La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de Sant Pere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet, abandonades Els escassos…

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…

Travessa el terme d’W a E el rec del Bordiu, que a la seva desembocadura a la mar forma l’estany del Bordigó i les extenses zones d’aiguamolls, que s’estenen al llarg de tota la façana litoral, i que han esdevingut un espai ecològic protegit De les 1 181 ha conreades, la major part ho són de vinya 721 ha, 137 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 262 ha d’hortalisses 108 d’escaroles, 76 de carxofes, 21 d’api, 20 d’espàrrecs, 11 de tomàquets, 10 d’enciams, 7 de fruits primerencs, 2 de coliflors i 1 de julivert, 199 ha d’arbres fruiters 187 d’albercoquers, 6 de…

El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

A part petites zones de regadiu, on són conreats arbres fruiters i hortalisses, la vinya pren un caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona anomenada Rosselló dels Aspres, i un vi dolç natural dins la zona dels Costers de l’Alt Rosselló en la qual ocupa un dels primers llocs, amb una producció de 12 154 hl 1961 La cooperativa vinícola fou creada el 1947, i té un celler de 13000 hl de cabuda La població, que s’havia triplicat entre el 1836 i el 1911 1 553 h, restà reduïda a 949 h el 1946, però a partir d’aleshores tornà a augmentar, a causa de la…

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut…