La busqueta vulgar (Hippolais polyglotta) és un sílvid petit (no supera els 13 cm), de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos. És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust. La varietat groga (a l’esquerra) és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa (Hippolais icterina), molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla. A les nostres terres es veu sovint la varietat clara (a la dreta), que és molt semblant a la busqueta pàl·lida (Hippolais pallida), i amb la qual s’ha confós sovint.
Marisa Bendala.
La busqueta vulgar és un moixó molt estès per una bona part dels Països Catalans la primavera i l’estiu, a més de comú i abundant. A l’època de reproducció solament no nia a les Balears, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya, per damunt dels 1000 m aproximadament, i en una bona porció de l’W i el NE de les comarques de Ponent, sense que hom conegui les causes per les quals evita de poblar aquesta zona. En migració, però, es presenta en qualsevol indret, sempre de forma rara o escassa a les illes, àdhuc els Columbrets, on ha estat detectat algun individu en pas. Es tracta d’una espècie que, evidentment, evita de sobrevolar la mar en el decurs dels seus desplaçaments migratoris periòdics.
Les primeres bosquetes vulgars apareixen a partir de la darrera setmana d’abril o al començament de maig, tot i que alguns exemplars poden ser citats abans, àdhuc la primera quinzena de març, i passen, però, molt desapercebuts pel fet de ser força escassos i silenciosos. Fins i tot és difícil determinar quan es produeix el pas de migradors primaverals, ja que aquests es confonen amb els individus reproductors; a les Balears, on no cria, ha estat citada al final de juny, però aquestes citacions poden ser d’ocells esgarriats o excepcionalment tardans. El pas de tardor té lloc principalment entre el final d’agost i el final de setembre, amb un flux molt reduït a l’octubre, que pot perllongar-se fins al final d’aquest mes.
Àrea de nidificació de la busqueta vulgar (Hippolais polyglotta) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Els ocells nadius inicien cap al final de maig el cicle reproductor, que ateny la seva màxima intensitat la primera quinzena de juny; possiblement realitzen dues postes, ja que hom troba nius amb ous encara el juny o, encara més, durant els primers dies del juliol.
La busqueta vulgar no ocupa un hàbitat característic i se la troba, doncs, en una gran quantitat d’ambients, si bé tots tenen algunes característiques comunes. Prefereix indrets assolellats, més aviat secs, amb vegetació arbustiva desenvolupada, àdhuc si forma part del sotabosc, sempre que aquest no sigui molt dens. És una espècie molt típica de bardisses, vores de rius i torrents, marges de bosc, fruiters, parcs i jardins, i sovinteja la vegetació arbustiva que creix a la vora de camins i carreteres. Viu i nia normalment a poca altura de terra, a recer de l’espessor de bardisses, maleses i lianes, tot i que no rebutja els fruiters i els arbres baixos per instal·lar-hi els seus nius. Quan canta, ho fa des del cim d’una mata, i esdevé aleshores molt visible.