Resultats de la cerca
Es mostren 1882 resultats
Filippo Lippi
Mare de Déu amb el Nen , de Filippo Lippi
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…
Il Sassetta
Pintura
Nom amb què és conegut Stefano di Giovanni de Consolo, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes…
Castell de Miralles (Castellví de Rosanes)
Art romànic
La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el…
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la feu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi feu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la catedral es…
Basil Spence
Arquitectura
Arquitecte britànic.
En una primera etapa, anterior a la Segona Guerra Mundial, feu cases de camp per a la burgesia Entre les seves creacions posteriors més importants cal esmentar el pavelló de la mar del Festival of Britain de Londres 1951, el teatre de la Universitat de Southampton, el conjunt d’habitatges de Gorbals a Glasgow, el centre cívic de Basildon, l’església de Saint-Catherine a Sheffield, la Facultat de Física de la Universitat de Liverpool, la nova catedral de Coventry, en la qual incorporà, amb molt d’encert, les ruïnes de l’antiga catedral gòtica del segle XIV, destruïda en un…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum…
Ratisbona
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a l’Alt Palatinat, vora el Danubi.
Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de la catedral,…
Sant Antolí

Aspecte de l'església de Sant Antolí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), és situat a les ribes del riu d’Ondara.
És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant…
Creu coral de Centelles
Art romànic
Creu coral de Centelles És conservada al Museu Episcopal de Vic, on és catalogada amb el número 77 d’inventari La imatge del crucificat, d’època gòtica, no correspon a aquesta creu G Llop Al Museu Episcopal de Vic i catalogada amb el número 77 d’inventari, es conserva una creu coral procedent de Centelles Aquesta creu actualment té associada la figura d’un crucificat núm d’inventari 4 064 d’estil gòtic, procedent de Solsona i datable del segle XIV, segons J Bracons Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic , 1983 La creu, que fa 234 cm d’alt per 130 d…
Sant Pau de Riu-sec

Vista exterior de Sant Pau de Riu-sec on s’observa l’absis i el campanar de torre
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situada al S del terme.
El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona Sembla que pertangué als templers i després 1307 als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765 després el regí el rector de Barberà El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina