Resultats de la cerca

La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions o a plena potència En un…

Estudià les primeres lliçons de violí amb el seu pare, i a sis anys ja tocava amb l’orquestra que aquest dirigia El 1873 es matriculà al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París, on fou distingit amb un primer premi en violí El 1882 debutà a la capital francesa i l’any següent fou el primer intèrpret del Concert per a violí d’A Dvorák Es presentà a Amèrica el 1896, i dos anys més tard realitzà una gira per l’Orient Establert a Viena el 1907, formà el Quartet Ondricek El 1911 fou nomenat professor del Neues Wiener Konservatorium, on impartí lliçons fins el…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncellista de la Filharmònica de Leningrad Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor, que li dedicà el seu…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, Ludwig Vecsey, que també era violinista Posteriorment fou deixeble de Jenö Hubay i Josep hoachim i aparegué en públic per primera vegada quan tenia deu anys, a Berlín Un any després actuà a Londres i el 1905 feu la seva primera gira pels Estats Units Fou considerat un dels grans intèrprets del seu temps Jean Sibelius li dedicà el seu Concert per a violí La temporada 1920-21 interpretà a Barcelona dos recitals dins els cicles organitzats per l’Associació de Musica da Camera Ell mateix escriví diverses composicions per a violí que encara formen…

Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941, l’obertura simfònica Los…

Inicià la seva formació musical a deu anys a la ciutat de Guadalajara, on estudià piano, orgue i composició Organista titular a tretze anys del santuari de Nuestra Señora de Guadalupe Aguascalientes, començà a compondre quan en tenia catorze El 1908 es traslladà a Berlín per ampliar els seus coneixements i allí cursà piano amb Martin Krause, composició amb Phillip Rueffer i direcció d’orquestra amb Alexander von Fielitz Un cop graduat, inicià una gira europea com a pianista El 1911 retornà a Mèxic, on prosseguí la seva carrera com a pianista i compositor Fundador de l’Orquestra Simfònica d’…

Estudià a Manchester i el 1960 obtingué el premi del Kathleen Ferrier Memorial, que li permeté debutar al Festival de Glyndebourne com a segon noi en una producció de La flauta màgica Posteriorment, hi interpretà papers protagonistes d’òperes de WA Mozart i R Strauss Després de treballar al Sadler’s Wells, el 1963 realitzà una gira per Austràlia i el 1967 cantà al Covent Garden de Londres, on actuà en successives temporades Entre el 1967 i el 1974 cantà a la Scottish Opera, i alhora alternà les seves aparicions en diversos festivals europeus, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de recitals i…