Resultats de la cerca
Es mostren 1060 resultats
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…
necròpolis
Necròpolis de la cova del Romeral, a Antequera (Màlaga)
© Fototeca.cat
Arqueologia
Conjunt de sepulcres subterranis.
Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els cadàvers poden…
classificació arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Identificació i agrupament de les unitats documentals que componen un fons o conjunt arxivístic.
La diversitat dels tipus i la complexitat de les funcions documentals, així com la distinta natura dels arxius, no permeten una classificació apriorística, tal com pogué aplicar-se a les biblioteques Un principi fonamental és el de respectar la unitat de procedència dels documents principi de respecte dels fons, formulat per Natalis de Wailly, al s XIX seguint els fils conductors de la institució originària La classificació d’un arxiu és una tasca complexa i delicada, que comprèn el coneixement de la gènesi del fons classificable, per tal de restituir l’estructura orgànica de la qual…
Edward Prescott
Economia
Economista nord-americà.
Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les reformes dels…
Joan Manuel Bonet Planes
Literatura
Art
Museologia
Entitats culturals i cíviques
Escriptor i crític d’art.
Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16 i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller…
Maria Neus Panadell Bringués
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Manresa, durant el període 1971-74 assolí vuit Campionats de Catalunya i vint-i-sis d’Espanya i fou quaranta-una vegades recordista catalana i estatal vint-i-sis en proves individuals i quinze en proves de relleus Els vuit Campionats de Catalunya foren en 100 m lliure 1973, 200 m lliure 1973, 200 m papallona 1972, 200 m esquena 1973, 200 m estils individual 1971, 1972, 400 m estils individual 1971 i relleus 4 × 100 m estils 1974 Els disset títols estatals d’estiu els guanyà en 200 m papallona 1971, 100 m braça 1974, 200 m braça 1972, 1973, 200 m estils…
Oriol Cardona i Coll
Alpinisme
Esquí
Corredor i esquiador de muntanya.
Fill de Joan Cardona , destacà en categories inferiors tant en proves individuals com en modalitats tècniques de velocitat Integrant de la selecció espanyola d’esquí de muntanya des del 2010, el 2016 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat individual L’any 2019 es proclamà triple campió d’Espanya —en esprint, vertical i individual— als Campionats d’Espanya disputats a Boí-Taüll A escala internacional, participà en el Campionat del Món, on fou medalla de plata en esprint 2021 i medalla de bronze en esprint 2017 i relleus 2017 i 2019 El 2022 es consolidà com una de les…
Josep Dalmau i Rafel
Pintura
Marxant, pintor i restaurador.
A Barcelona des del 1884, fou deixeble de Joan Brull i assidu d’Els Quatre Gats Residí a París 1900-05 i de tornada fundà una galeria d’art al carrer del Pi 1906 —que després passà al de la Porta Ferrissa 1910 i al Passeig de Gràcia 1923— que mantingué fins el 1930, any que esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia Amb un eclecticisme obert i un menyspreu considerable pel guany material, presentà tota mena d’artistes, especialment aquells que portaven una visió nova de l’art, tant els noucentistes com els avantguardistes Així, presentà Josep Mompou —encara dibuixant— 1908, els…
Cercle Literari de Vic
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada el 1860 a Vic, amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença.
Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina