Resultats de la cerca

És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada

Inclou unes 400 espècies d’aigua dolça i, majoritàriament, marines, entre les quals hi ha el gòbit

Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…

Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…

Migcampista, començà la seva carrera al Gimnàstic de Manresa El setembre del 1984 s’incorporà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i el 1990 debutà amb el primer equip Amb aquest club conquerí diversos títols, entre els quals destaquen sis Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, dues Copes del Rei 1996-97, 1997-98 i la Copa d’Europa 1991-92 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Fou escollit millor jugador europeu sub-21 1992 El 2001 abandonà el FC Barcelona i fitxà pel Brescia Calcio la temporada 2001-02, durant la…

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església vella, just a tocar la capçalera de l’església posterior de Rabós d'Empordà F Tur A tocar de l’església parroquial de Sant Julià de Rabós, del segle XIV, hi ha els vestigis del temple anterior, que són, exactament, vers el sud-oest, molt a prop de l’absis Actualment fan, en bona part, de paret de tanca i de sosteniment de les terres del fossar, emplaçat a migdia de l’església actual, en gran part sobre el lloc que ocupava l’antiga Mapa 220M781 Situació 31TEG025922 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de la N-II, a l’indret…

Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…

Situació Fragment de mur romànic integrat a la base del campanar actual, que mostra a la seva part alta una curvatura que indica l’arrencada d’una volta de l’església romànica anterior ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Eulàlia és situada a la part més alta i al centre de la vila de Marquixanes Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 44” N - Long 2° 29’ 9” E Història La primera menció que s’ha localitzat de l’església parroquial de Santa Eulàlia data de l’any 1025, quan l’abat Esclua de l’abadia…

Situació Torre de guaita i de defensa estratègicament situada en un coll al peu del Canigó ECSA - Camara JP Joffre La torre del Coll de la Porta, també dita de Vetera, és en una situació dominant 1 439 m a l’est del puig de l’Estela i a la carena que, des del Canigó, davalla vers llevant pel pic dels Tres Vents, la serra del Roc Negre, el pic de la Gallinassa i el puig de Pèl de Ca, que forma la divisòria d’aigües entre les conques del Tec i la Tet De fet, és situada en un punt trifini entre els municipis de Cortsaví, la Bastida i Sant Marçal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 34″ N - Long 2…