Situació
Fragment de mur romànic integrat a la base del campanar actual, que mostra a la seva part alta una curvatura que indica l’arrencada d’una volta de l’església romànica anterior.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Santa Eulàlia és situada a la part més alta i al centre de la vila de Marquixanes. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 38’ 44” N - Long. 2° 29’ 9” E.
Història
La primera menció que s’ha localitzat de l’església parroquial de Santa Eulàlia data de l’any 1025, quan l’abat Esclua de l’abadia del Canigó permutà amb el bisbe Berenguer d’Elna l’“ecclesiam de Matrechexanes cum terminibus suis” per l’església de Sant Sadurní de Vernet.
Tot i la permuta que acabem d’esmentar, l’església de Marquixanes fou reintegrada posteriorment als dominis de l’abadia del Canigó —sense que se’n coneguin les circumstàncies exactes—, ja que, segons la butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III de l’any 1163 atorgada en favor d’aquell monestir, es relaciona com a propietat seva la “parrochia de Marchexanes”. L’any 1180 torna a ésser citada l’“ecclesie Sancte Eulalie de Marchexanis”.
A la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, consta que la parròquia de Marquixanes va contribuir a satisfer la dècima recaptada en aquells anys a la diòcesi d’Elna. Una última referència data del 1393, any en què la rectoria d’aquesta església fou cedida a Pere Esteve per defunció de l’antic rector.
Església
L’església actual de Santa Eulàlia correspon a un edifici dels segles XVI i XVII. A la seva façana de ponent hi ha la porta d’entrada, d’un arc adovellat, amb la imatge en relleu de santa Eulàlia a la clau.
Aquesta façana dona a una placeta que és delimitada al costat nord per l’alta paret del campanar. És una torre de planta quadrada que forma angle recte amb la dita façana del temple parroquial.
A la part baixa del mur del campanar és visible una resta de l’església romànica, incorporada en el basament de la torre. El parament antic té uns 7 m d’alçada i una llargada de 3,80 m. A la part superior afecta una marcada curvatura que correspon a l’arrencada d’una volta. Ens trobem amb la cara del mur que donava a l’interior d’una nau. A l’extrem de llevant, on aquest mur s’ajunta amb la façana de l’església, hi ha el pilar adossat d’un arc, del qual ha quedat també l’inici de la curvatura, amb algunes dovelles. A l’extrem oposat, de ponent, és visible el lloc on incidia un mur perpendicular, segurament el frontis de l’església romànica.
Tots els elements esmentats semblen indicar que el mur romànic que subsisteix pertanyia a la tramada més occidental de la nau (o una de les naus) del temple anterior a l’actual. Aquesta nau era coberta amb una volta, reforçada per arcs torals sobre pilars rectangulars.
L’aparell del dit mur romànic és fet a base de carreus de mida petita i mitjana, escairats, però sense poliment. El morter que els lliga és ben visible en els junts, on hi ha incisions dobles i paral·leles. També s’observen vestigis d’una capa d’arrebossat d’aspecte arcaic, que segueix pel pilar de l’arc toral.
L’aparell de carreuons, amb juntes remarcades per solcs incisos, és característic de l’arquitectura del segle XI, anterior als edificis construïts amb perfecta carreuada. A la dita època cal atribuir, amb moltes possibilitats d’encert, aquesta única resta conservada —o identificable actualment— del temple romànic de Santa Eulàlia de Marquixanes.
Al centre del parament romànic es va obrir una grossa finestra rectangular. A la llinda té esculpida la data 1611, la qual ens pot indicar l’època d’erecció del campanar.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1899, Vol. 9, ap. XXXI, pàgs. 270-274; 1915, vol.24, pàg. 80; Rius, 1946, pàgs. 46 i 55; Ponsich, 1980*, pàg. 109; Cazes, 1990, pàg. 44