Església vella de Sant Julià de Rabós d’Empordà

Situació

Un aspecte de les ruïnes de l’església vella, just a tocar la capçalera de l’església posterior de Rabós d'Empordà.

F. Tur

A tocar de l’església parroquial de Sant Julià de Rabós, del segle XIV, hi ha els vestigis del temple anterior, que són, exactament, vers el sud-oest, molt a prop de l’absis. Actualment fan, en bona part, de paret de tanca i de sosteniment de les terres del fossar, emplaçat a migdia de l’església actual, en gran part sobre el lloc que ocupava l’antiga.

Mapa: 220M781. Situació: 31TEG025922.

Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de la N-II, a l’indret de Pont de Campmany i que porta a Roses; arriba a Rabós després de passar per Campmany, Sant Climent Sescebes i Espolla.

Església

L’església antiga de Sant Julià era, molt probablement, un edifici d’una sola nau, amb absis semicircular i tenia decoració llombarda. Els elements constructius que en resten drets són característics d’una obra romànica bastida al segle XI.

Les ruïnes actualment visibles de l’església vella corresponen a poc més de la meitat septentrional de l’absis i al mur de tramuntana de la nau. D’aquest mur resta un fragment de l’extrem de llevant, d’uns 6 m de llarg, amb la unió o cantonada amb la capçalera. Aquest llenç s’ha conservat, en part, en tota la seva alçària. Es veu un tram curt de la cornisa, de secció bisellada.

El mur de l’absis, al fragment que resta dret, té una alçària aproximada d’uns 4 m. La seva planta era semicircular i, segons els indicis, una mica allargada mitjançant uns curts trams rectilinis. Hom pot veure al sector d’aquest absis que s’ha conservat dues lesenes o faixes llombardes, que segurament emmarcaven la finestra que sens dubte tenia, però de la qual no es conserva cap vestigi actualment. Cal remarcar l’existència d’una altra lesena al mur de tramuntana de la nau, la qual cosa demostra que la decoració llombarda no es limitava a l’absis.

Des de l’espai que corresponia a l’interior de la nau, ara cementiri, les ruïnes són menys visibles, ja que han estat adossats nínxols als vells murs. Tanmateix; al costat de tramuntana hom pot veure encara. restes de la volta de la nau, segurament de canó, i l’inici de l’arc triomfal, de dovelles força ben tallades, que devia ésser de mig punt.

L’aparell ha estat fet amb grans rierencs escapçats i petits carreus de talla maldestra, però que, tanmateix, s’organitzen en filades força regulars; el morter és ben visible en els junts. Les lesenes i les cantonades contrasten amb la resta dels paraments puix que han estat fetes amb carreus de pedra sorrenca ben escairats i polits.

El tipus d’aparell i els altres elements que resten d’aquesta e lésia són característics dels monuments del segle XI, en els quals ha estat adoptada la senzilla ornamentació llombarda. Cal suposar que la decoració de tipus llombard, de la qual només resta la part inferior d’algunes lesenes, era complementada amb les corresponents arcuacions a la part superior dels murs. Així, doncs, l’absis de l’església vella de Rabós devia tenir un aspecte molt semblant al de la basílica de Sant Quirc de Colera, el monestir proper al qual pertanyia aquest temple. No solament era una semblança motivada per la tipologia de la decoració arquitectònica, sinó també per la utilització de les mateixes pedreres, amb un treball gairebé idèntic. D’altra banda, la lesena que hi ha a l’espai conservat del mur de tramuntana de la nau demostra, com ja hem dit, que la decoració llombarda d’arcuacions i finestres no es r uïa a la capçalera, fet molt corrent sobretot a les esglésies del segle XI de l’Empordà, sinó que també ornava els murs de la nau.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 154 i 179.