Resultats de la cerca

Cursà estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya Dedicat a l’estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, ha estat sardanista Minyons d’en Serrat, Asert, dansaire i director de diversos esbarts Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal i Rubí Músic del grup de folk Ministrils del Raval, i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques El 2005 fou impulsor del projecte Casa de la Música de Terrassa juntament amb les de Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, que dirigí, i ha format…

N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert el 1814,…

Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…

Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre del rei, i d’…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà Traduí i estrenà…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester, primer centre…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de…

Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola HB Studio de Nova York…

Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…