Resultats de la cerca

Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestilentis 1652, De febribus malignis et pestilentibus 1656 i De anatomia , que ha restat inèdit

El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament a Veneçuela,…

Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985  El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990  Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya a la Federació…

En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1940, el 1943 obtingué la plaça de metge intern del Servei de Cirurgia d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona Després de doctorar-se en medicina i cirurgia a la Universitat de Madrid l’any 1947, amplià els seus coneixements de cirurgia plàstica als EUA De retorn a Barcelona, el 1949 fou nomenat cap del Departament de Cirurgia Plàstica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona Fou cap de cirurgia plàstica dels hospitals Nostra Senyora del Sagrat Cor de Jesús i Sant Pere Claver i la Clínica Barraquer, de Barcelona, i…

Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que…

Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866

Doctor en filosofia 1809 i medicina 1817, estudià al Real Jardín Botánico de Madrid amb Mariano Lagasca i José Demetrio Rodríguez Havent retornat a València, des del 1829 fou catedràtic de matèria mèdica Dirigí el Jardí Botànic de València 1820-67, el refeu de les destrosses produïdes per la guerra del Francès, el reorganitzà seguint la classificació d’Endlicher i en publicà el catàleg de llavors Enumeratio plantarum horti botanici valentini 1856 Fou president de l’Acadèmia de Medicina 1848-55 i 1857-67 i rector de la Universitat de València 1859-67 Escriví Elogio…

Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent,…

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria…