Resultats de la cerca
Es mostren 1074 resultats
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
Manuel Milà i Fontanals
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i poeta.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret 1841 i es doctorà en lletres 1845 a la Universitat de Barcelona El 1836, incorporat al romanticisme liberal dominant a Barcelona, al voltant de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , que devers el 1839 abandonà per abraçar-ne el conservador, publicà una professió de fe romàntica a “El Vapor”, que el 1838 recollí, amb un estudi sobre el teatre antic castellà, diversos poemes, composicions en prosa i el poema dramàtic “Fasque Nefasque”, dins…
Contrareforma
Música
Moviment religiós, intel·lectual, artístic i polític conduït en l’aspecte religiós per l’Església Catòlica i en el vessant polític per algunes monarquies europees, especialment l’espanyola.
S’inicià durant la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de fer front a la Reforma luterana Els seus principis foren definits com a resultat de les disposicions del Concili de Trento Un as pecte important de la Contrareforma fou la reforma dels ordes religiosos i la creació de noves congregacions, com la Companyia de Jesús, així com l’atenció prioritària que es donà a les manifestacions artístiques com a mitjà de control ideològic La música de la Contrareforma assumeix com a propis els postulats del concili tridentí En el seu decret XXII del 1562, un dels més transcendents dels que…
Sant Joan de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petit nucli de Betesa amb l’església de Sant Joan, en primer terme, que presenta un campanar de torre de quatre pisos i la porta d’entrada a la part baixa ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Joan Evangelista es troba aïllada del nucli de població de Betesa, a ponent, prop de la carretera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099917 Per a anar-hi cal agafar el desviament que hi ha passat el quilòmetre 112 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran Des de la cruïlla s’ha de remuntar la carretera que puja a Sant Orenç durant 1 km Una carretera a mà esquerra du, cinc quilòmetres més enllà…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Santa Tecla de Socarrats (la Molsosa)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…
Castell d’Enveig
Art romànic
Situació Antiga torre o estructura rectangular del castell, nucli originari de la casa Pastors ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea Les restes de l’antic castell d’Enveig, consistents en una torre, es troben a l’interior del casal particular de la família Pastors, que fou engrandit i modificat al segle XVIII Aquest casal és al centre del poble d’Enveig Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 26’ 49” N - Long 1° 55’ 1” E El poble d’Enveig és situat a 6 km de la Guingueta d’Ix en direcció NW, per la carretera N-20 RMAE-LICS-JCR-ERR Història El lloc d’Enveig consta esmentat en la…
Santa Maria del Catllar (Ripoll)
Art romànic
Situació Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell M Anglada L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques Mapa 256M781 Situació 31TDG314715 El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona Passa prop de la capella del Remei i, en un…
Castell de Montferrer (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell L’ardiaca Guillem…
Sant Feliu de Buixalleu
Art romànic
Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics F Tur Situació L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim Mapa 365M781 Situació 31TDG657268 JRR Història Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “ Sancti Felicis de Bursoleu ” El mas “ Busaleu ” o “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina