Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’arsina (AsH3) per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del tipus RR’…
Anatomia i fisiologia del sistema immunitari
Anatomia humana
Fisiologia humana
El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels components del…
Proves de detecció de partícules microbianes
Patologia humana
Els darrers anys s’han desenvolupat una sèrie de tècniques de laboratori gràcies a les quals és possible de detectar i identificar partícules pertanyents a l’estructura dels microorganismes, com ara antígens o molècules d’àcids nucleics Com que aquestes estructures són específiques en cada microorganisme, la detecció que se n’efectuï a partir d’una mostra de líquid o secreció orgànica permetrà d’obtenir la diagnosi etiològica Les proves de detecció de partícules microbianes no sempre requereixen la detecció prèvia de cultius i, així, se solen realitzar amb una relativa rapidesa Això no…
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample de…
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
Biologia i genètica 2014
Biologia
Genètica
Regulació i micromanipulació del genoma La miopia és una de les 378 malalties genètiques degudes a un funcionament anòmal d’ARNmi, segons la base de dades actualitzada del The Human MicroRNA Disease Database © Fototeca2 / Hagen Stoll / Fotoliacom El 2014, a les portades de les revistes científiques de referència, van destacar els avenços de coneixement, biomèdics i tecnològics derivats, directament i indirectament, de la seqüenciació i l’anàlisi d’un nombre creixent de genomes dins l’anomenat 1000 Genomes Project, l’objectiu del qual és seqüenciar i comparar el genoma de 1000 persones de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina