Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…
Karl Robert von Nesselrode
Història
Diplomàtic rus d’origen alemany.
Com a agregat d’ambaixada a Alemanya, als Països Baixos i a França, proporcionà al seu govern importants informacions El 1813 aconsellà la prossecució de la guerra contra França Alexandre I de Rússia el delegà per al congrés de Viena 1815 i el nomenà ministre d’afers estrangers 1816, càrrec que mantingué durant el regnat de Nicolau I Malgrat els seus consells, el tsar intervingué en la guerra d’independència grega 1827-29 i en les dues crisis turcoegípcies 1832-33 i 1839-40 El seu punt de vista triomfà el 1849, any en què Rússia féu costat a Àustria contra els rebels hongaresos, però el…
Xavier Novell i Gomà

Xavier Novell i Gomà
© Bisbat de Solsona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al càrrec, i el bisbe…
Miguel Ángel Gimeno Jubero
Dret
Jutge.
Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María Barrientos Al…
Miguel Sebastián Gascón

Miguel Sebastián Gascón
© La Moncloa
Música
Política
Polític castellà.
Graduat en econòmiques, el 1987 es doctorà a la Universitat de Minnesotta, i el 1989 començà la tasca docent a la universitat Complutense El 1999 fou nomenat cap del servei d’estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria El 2003 deixà aquest càrrec i esdevingué un dels principals assessors econòmics del PSOE Fou l’artífex del programa econòmic del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero sorgit de les eleccions del març del 2004 El 2007 disputà infructuosament l’alcaldia de Madrid al candidat del Partit Popular Alberto Ruiz Gallardón Amb la confirmació del govern socialista en les…
Carles Manuel I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1580-1630).
Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la guerra de…
Gombau de Camporrells
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1192-1205).
D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta mateixa catedral
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
Fèlix Rico
Cristianisme
Bisbe de Terol (1795-99).
Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa Hospicio de la…
Francesc de Relat
Cristianisme
Frare dominicà.
Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona Jaume II l’envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l’alliberament de 44 catalans captius del soldà El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l’arquebisbat de Sevilla Per això hagué de defensar els seus drets davant l’intrús Juan de Palmela Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis Mantingué unida fins a la seva mort i relativament pròspera la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina