Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de…
Mongo Beti
Literatura francesa
Pseudònim d’Alexandre Awala Biyidi, escriptor camerunès en llengua francesa.
Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen 1965-92 Els règims d’AAhidjo i, fins el 1991, de PBiya li prohibiren l’entrada al seu país La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novelles Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto Le pauvre Christ de Bomba , 1956 Mission terminée , 1957 Roi miraculé , 1958 Remember Ruben , 1974 Perpétue ou l’habitude du malheur , 1974 L’histoire du fou , 1994 Trop de soleil tue l’…
Emmanuel Levinas
Filosofia
Filòsof francès, d’origen lituà.
Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et infini 1961,…
Valentin Roeser
Música
Clarinetista i compositor alemany.
Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament…
Jean Joseph Rodolphe
Música
Compositor i trompista francès.
Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el mètode Solfège…
Jean-Joseph Mouret
Música
Compositor francès.
Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…
Thoinot Arbeau
Música
Teòric de la música francès.
Les notícies sobre la seva vida són força escasses només se sap que el 1530 fou ordenat de sacerdot i que el 1574 esdevingué canonge a Langres Es dedicà a l’estudi de la dansa i escriví el tractat Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , publicat a Langres el 1588 L’obra és escrita en forma de diàleg entre l’autor i Capriol, un advocat que sosté que la dansa és un complement necessari d’aquesta professió i que presenta cinquanta passos pavana, moresca, allemande Nombroses…
Étienne de Ponte d’Albaret
Història
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718).
Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…
Joseph de Maistre
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof savoià.
Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur la Révolution…
al·lantoide
Biologia
Estructura en forma de sac que creix a la part ventral de la faringe primitiva en els embrions dels vertebrats amniotes, i que és el resultat del desenvolupament precoç de la bufeta urinària.
Presenta una xarxa molt rica en capillars sanguinis, que es troben en comunicació amb el sistema circulatori de l’embrió En els rèptils i els ocells, la respiració és feta a través d’aquests capillars, ja que es troben en contacte amb la cambra d’aire de l’ou Els productes excretats per l’embrió en desenvolupament són emmagatzemats a l’allantoide, la major part de la qual queda abandonada a la closca en néixer l’ocell o el rèptil En els mamífers, la xarxa de capillars forneix sang a la placenta i serveix no solament per a la respiració sinó també per a la nutrició i per a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina