Resultats de la cerca

El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història

L’obra havia de tenir cinc volums, però restà incompleta perquè el quart no arribà a aparèixer La intenció era oferir una “història de la gent” centrada sobretot en les figures anònimes i la seva vida quotidiana, que fos conseqüent amb el conjunt nacional, cosa evidenciada ja en el mateix títol i en l’anagrama de l’obra un escut de les quatre barres amb la silueta dels Països Catalans Editorialment, el projecte fou concebut com una edició de luxe, profusament illustrada que inicialment es distribuí en fascicles i després en volums, i amb uns extensos comentaris als peus de les fotografies que…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…

Indústries tèxtils cotó i llana Fou capital del Japó del 710 al 784, període esplendorós en el camp de les arts, conegut amb el nom de Nara no jidai període Nara Centre antiquíssim d’arquitectura i d’escultura, cal destacar-ne els temples de Hōryūji i de Hokkiji segle VII i els edificis sagrats de Kofukuji, conjunt que permet de seguir l’evolució plàstica del segle IX al XIII amb una pagoda de cinc pisos, del 1411

És una malaltia benigna, que deixa immunitat per a tota la vida i que es caracteritza per l’aparició, després del període d’incubació i del període prodròmic, de febre, pruïja i exantema que passa successivament per les fases de màcula, pàpula, vesícula, pústula i crosta Apareix inicialment a la cara i al coll, i s’estén després pel tòrax, on és més intensa L’exantema és de predomini centrípet i policíclic, i evoluciona a brotades

És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114…