Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
Anatolij Naumovič Rybakov
Literatura
Escriptor rus.
Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus
Joaquim Sanxis i Albella
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía…
Eduard Soler i Pérez
Història del dret
Advocat.
Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu
Alfonso Armada
Teatre
Periodista, dramaturg i director d’escena gallec d’expressió castellana.
Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001
Luis García Montero
Literatura
Poeta i assagista andalús.
Estudià filologia hispànica, és doctor en filosofia i lletres i exerceix la docència a la Universitat de Granada com a catedràtic de literatura espanyola És considerat un dels poetes de més projecció en la literatura castellana actual i de la seva obra lírica es poden assenyalar Y ahora ya eres dueño del puente de Brooklyn 1980, El jardín extranjero 1983, Rimado de ciudad 1983, Poesía, cuartel de invierno 1987, Anuncios por palabras 1988, Las flores del frío 1991, Habitaciones separadas 1994, Completamente viernes 1998 i La poesía, señor hidalgo 2005, entre d’altres Ha publicat…
Josep Antoni Buxeres i Abat
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín 1875, a La Veu de Montserrat i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871
Marià Rubió i Tudurí
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S’exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb N Mart —pseudònim, segons J Massot i Muntaner, del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí — Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955
Pere Salvà i Mallén
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i bibliògraf.
Fill de Vicent Salvà i Pérez , seguí el seu pare a l’exili 1824 i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la llibreria installada allà Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872
,
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…
Els Viladomiu, a Gironella. El Viladomiu Vell i el Nou
Tomàs Viladomiu i Bertran Cal Rei de Sallent La família Viladomiu Els Viladomiu són originaris de Berga En parlar de les berguedanes —les màquines de filar de fusta— ja hem esmentat aquest nom com un dels més repetits en les relacions de filadors de la ciutat i la seva rodalia Tomàs Viladomiu i Obiols va aprendre l’ofici de teixidor a Berga, on havia nascut Estem encara al segle XVIII A la seva família hi havia paraires —que treballaven la llana—, teixidors de lli i espardenyers Ell es casà amb una sallentina —Antònia Bertran i Martí— i anà a viure a la població del Bages Sallent tenia també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina