Resultats de la cerca

Estudià al Bryn Mawr College, i entre el 1925 i el 1929 fou editora de la influent revista literària The Dial La seva obra, escassa i que sotmeté a una constant revisió, és considerada una de les més rellevants de la lírica experimental nord-americana del s XX En els seus poemes, de gran concisió i propers a la prosa poètica, duu a terme algunes innovacions formals, especialment pel que fa a la mètrica Publicà, entre d’altres, els reculls Poems 1921, Observations 1924, The Pangolins and Other Verse 1936, What are Years 1941 i Tell Me, Tell Me 1966

Fou membre destacat de Falange Española, que després abandonà voluntàriament 1942 per la seva evolució política, i fou empresonat diverses vegades Fundà el Partido Social de Acción Democrática 1957, participà en el Congrés de Munic i fou exiliat després durant dos anys Fou un dels fundadors d’Unión Social Demócrata Española 1974 Poèticament pertangué a l’anomenada Generació del 36 i es caracteritzà per un classicisme formal i una inspiració garcilasista Publicà reculls poètics En once años 1950, Hasta la fecha 1962, i en prosa Escrito en España 1962, i pòstumament Casi unas…

Escriptor aforístic, poeta en prosa, filòsof de caire vitalista, és considerat com a simbolista Publicà en el diari Novoje vremja ‘Temps nou’ Escriptor original, crític del cristianisme, però no de la religió, pensà en una religió natural, en la qual el sexe —font de l’amor, de la família i de l’activitat vital— era el centre Escriví, entre altres, Tjomnyj lik ‘El rostre fosc’, 1911 i Opavšije list'ja ‘Les fulles caigudes’, 1913-1915 És conegut sobretot per l’assaig criticofilosòfic Legenda o velikom inkvizitore F M Dostojevskogo ‘La llegenda del gran inquisidor de F M…

De sòlida formació cultural, fou amic íntim de PBShelley, l’obra del qual Defense of Poetry fou una rèplica de la seva The Four Ages of Poetry ‘Les quatre èpoques de la poesia’, 1821 En la seva extensa producció sobresurt la novella, on s’ajunten èpoques i estils diferents, fent de la prosa una sàtira combinada amb elements poètics, com a Headlong Hall 1816, Nightmare Abbey 1818, Crotchet Castle 1831 i Gryll Grange 1860 En canvi, Maid Marian 1822, sobre el tema de Robin Hood, i The Misfortunes of Elphin ‘Les desgràcies d’Elphin’, 1829 són completament romàntiques

Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…

Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la Diputació de…

Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le…

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 i el premi Puig i Ferrater el 1978 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà