Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
Luca Pacioli
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com Luca di Borgo
.
Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida…
Walter Horatio Pater
Literatura anglesa
Escriptor i erudit anglès.
Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance 1873, contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novella Marius the Epicurean 1885 o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista En la resta de la seva obra, publicada pòstumament, com…
La Nostra Terra
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català de literatura, d’art i de ciències, apareguda a Palma del gener del 1928 fins al juny del 1936, dirigida per Antoni Salvà i Ripoll.
Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, JEstelrich,…
Marià Grandia i Fígols
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic i filòleg.
Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el català…
Palau 2010
Estat
El país va prosseguir amb la seva relació de lliure associació amb els Estats Units que, durant l’any, es va materialitzar en dues qüestions la discussió i aprovació de l’acord marc en virtut del qual els Estats Units assignen 250 milions de dòlars en ajudes per un període de 15 anys a Palau i la cooperació en l’acolliment de presos alliberats de Guantánamo que, el 2009, es va materialitzar amb el trasllat a l’illa de sis presoners uigurs Al mes de febrer, James Dugan, ciutadà nord-americà, va ser declarat culpable de l’intent d’assassinat del president de Palau, Johnson Toribiong, i encausat…
causa de veí a veí
Dret administratiu
A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria
.
vaticanista
Defensor a ultrança dels privilegis o el centralisme de la cúria romana en qüestions eclesials anteriors al concili II del Vaticà.
llei Papia de Civitate
Dret romà
Llei de l’any 688 de Roma que creà tribunals civils per a resoldre qüestions sobre el dret de ciutadania romana.
concilis de Toledo
Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.
Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…
bandositat
Història
Grup o facció format per cercar avantatges personals, per resoldre qüestions de jurisdicció, per satisfer l’honor o per venjança personal.
A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina