Resultats de la cerca

Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de població en…

Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals de l’estat de…

Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII 1073-85 bé que…

Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i  Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…

Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats generals de Blois el…

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…

Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…

L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès per a França…

Les primeres referències documentals de Santa Maria de Sants daten del final del segle X A l’inici del segle XI apareix, ja, amb un terme ben delimitat, “ in territorio Barchinone, in terminio de Sanctis ”, situat a ponent de la ciutat de Barcelona, limitant amb els antics nuclis de Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l’església de Santa Maria del Port Del mateix període trobem esments que recorden l’antic poblament de la zona així, l’any 1020 constatem l’expressió “ ante villam de Sanctis ubi dicunt ad ipsum vilarzellum ” Sants, inclòs dins l’“Hort i Vinyet” de…