Resultats de la cerca
Es mostren 3396 resultats
Francesc Sabaté i Llopart

Francesc Sabaté
Història
Militant anarquista conegut pel nom de Quico Sabaté.
Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà…
Joaquim Montero i Delgado
Literatura catalana
Comediògraf, periodista i actor.
Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Llegint “Tarzán…
Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català
Partit polític
Organització juvenil d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC], també coneguda com Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català, que, més enllà de ser una fracció del partit, pretengué d’actuar com una força nacionalista catalana independent, en especial a partir de 1934.
L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
Camí de Cambrils a Oliana (Odèn)
Art romànic
Situació Al Passiró, sobre el coll del Barrer, l’empedrat, més o menys refet, s’ha conservat bé fins a l’actualitat J Nuet Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, el coll de Barrer i l’església de Sant Just i Sant Pastor de Valldan Si som a Oliana, podem anar fins a Sant Just i Sant Pastor de Valldan Des d’aquesta església surt, en direcció nord-est, un corriol que s’enfila fins a enllaçar, al coll del Barrer, amb el camí que prové del poble de la Valldan i que, havent superat el Passiró, segueix el vessant meridional de la vall del torrent de Reixà, arriba a la…
Estat Català ‒ Partit Proletari
Política
Partit polític del Principat originat (1932) per un dels sectors d’Estat Català que no ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb un programa social més esquerrà.
Els seus principals dirigents foren Jaume Compte, Ramon Fabregat, Pere Aznar i Artur Cussó, i pel gener del 1934 es convertí en el Partit Català Proletari El seu òrgan de premsa fou L’insurgent 1932
economia intersticial
Economia
Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
Tot i reconeixent els avantatges comparatius de què gaudeixen les grans empreses, aquestes no poden aprofitar d’una manera exhaustiva totes les oportunitats de creixement, especialment en aquells productes els preus dels quals no permeten de carregar la part proporcional de les despeses d’investigació i desenvolupament ni tampoc els costs d’estructura, molt menys feixucs per a la petita i mitjana empresa
Unión Monárquica
Partit polític
Grup sorgit a Barcelona a la meitat de la dècada dels setanta amb l’objectiu d’unificar tots els sectors monàrquics i de reconstruir una Unión Monárquica.
Fou promogut per J M Solé Saldaña
Partido de Acción Demócrata Española
Partit polític
Partit creat al febrer de 1997 a Madrid per sectors del Partido Popular descontents per la seva evolució “centrista” des de l’accés el 1996 al govern.
Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina