Resultats de la cerca

Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta…

Després d’estudiar en diverses universitats, entre les quals el Trinity College de Cambridge, el 1965 inicià una carrera docent al Queen Mary's College de Londres fins el 1980 Començà la seva trajectòria com a dramaturg amb una narració seva convertida en l’obra teatral Wise Child 1967 després que una versió per televisió hagués estat rebutjada Aquest primer èxit fou el primer d’una abundant producció d’obres centrades sovint en intellectuals o en personatges amb una educació d’un cert nivell, les contradiccions dels quals posà reiteradament en evidència amb una dialèctica brillant i un humor…

De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals Sobresurten Gidhāde ‘Els voltors’, 1961, Shantata Court Chalu Aahe ‘Silenci Té…

Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de…

Impulsa nombrosos projectes científics, sobretot en els camps de les ciències naturals i de l’arqueologia Entre els de més impacte sobresurten l’expedició al pol nord de Robert Peary, les excavacions al Perú Machu-Picchu i a Egipte, que posaren al descobert la tomba de Tutankamon, i, en el camp de l’antropologia, la descoberta de fòssils homínids a Olduvai Tanzània Les seves aportacions en el camp de la cartografia també han estat de gran rellevància Publica la coneguda revista National Geographical Magazine , orientada a la divulgació per a un públic ampli, en la qual el…

Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte collaboratiu i d’…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…

Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Estudià composició i direcció a l’Acadèmia de Música de Ljubljana 1950-58 El 1962 fundà l’Slavko Osterc Ensemble, agrupació que s’ha dedicat durant anys a la divulgació de la música contemporània, incloses obres del mateix Petric, tant a Iugoslàvia com en altres països Fou director artístic de l'Orquestra Filharmònica Eslovena del 1979 al 1995, any de la seva jubilació El 1972 fou nomenat editor en cap de la secció de publicacions de la Unió de Compositors Eslovens Les obres de la seva joventut eren neoclàssiques i fortament influïdes per P Hindemith, i entre elles destaquen el Concert per a…