Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas encantadas ,…

Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català , nom que mantingué fins al 1997, quan es canvià per l’actual Entre el 1998 i el 2021 fou atorgat conjuntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats Any Obra i autor 1953 Mites , de Jordi Sarsanedas 1954 Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders 1955 La…

Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de…

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo…

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…

Situació Vista aèria del conjunt imposant de les restes d’aquest castell situat al damunt d’una gran roca que s’aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l’antic poble, ara lloc característic de segona residència ECSA - J Todó Aquest castell és situat damunt d’una gran roca que s’alça a prop del fons de la vall del riu Gaià, al costat del poble de Querol Juntament amb el castell de Santa Perpètua de Gaià, situat també molt a prop del riu, i amb d’altres castells una mica més interiors, com el de Pinyana o el de Montagut, defensava, al segle X, la frontera del Gaià Mapa 34-16418…