Resultats de la cerca
Es mostren 691 resultats
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
la Porta Ferrada
la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el porxo de triple arcada, amb una galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
És una obra preromànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple preromànic del monestir segurament de planta basilical anterior a l’actual Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l’Art Vell
Banda Municipal de Barcelona
Música
Formació musical fundada el 1886, constituïda per un conjunt d’instruments de vent, de percussió i de corda, que representa oficialment l’Ajuntament de Barcelona en la triple comesa de protocol, educació musical i activitat concertística.
Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
exegesi
Bíblia
Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia.
L’exegesi se serveix de ciències auxiliars filologia, crítica literària, crítica històrica, arqueologia, etc i els seus principis són elaborats per l’hermenèutica L’exegesi jueva a l’època del Nou Testament ofereix una triple modalitat la halakà , interessada en els aspectes legals, la haggadà , que cerca de nodrir la fe del poble mitjançant la pregària, i la pešer , que desxifra els texts com si es tractés de visions Els evangelis presenten Jesús utilitzant aquestes tècniques en la lectura de l’Antic Testament L’exegesi de l’Església apostòlica tendeix a una lectura apologètica i…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
Raluy

Carpa del Circ Raluy
© JoMV
Circ
Nissaga circense iniciada pel saltimbanqui Francesc Raluy Castán (Fonts, Franja de Ponent, 1878 ‒ Sant Adrià de Besòs, 1951).
Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs Sant Adrià de Besòs, 28 d’…
Gian Carlo Menotti
Música
Compositor italià naturalitzat nord-americà.
Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…
,
Reis d’Orient
L’adoració dels Reis Mags, de Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do —or, encens i mirra—, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou…
sinagoga
Interior de la sinagoga de Barcelona
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí (gr: συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu (hebr: bēt ha-kěneset), a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina