Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
Èntero-colitis alimentària aguda
Patologia humana
Definició Es anomenada èntero-colitis alimentària aguda una inflamació sobtada de l’intestí prim i de l’intestí gros, provocada per diversos microorganismes o per determinades substàncies tòxiques elaborades pels gèrmens, que atenyen el tub digestiu a través de la ingestió d’aliments o aigua contaminats Aquest trastorn és molt freqüent bàsicament, es manifesta amb diarrea, dolor abdominal i, de vegades, amb la presència de moc, pus o sang en les deposicions, febre, esgarrifances i malestar general En molts casos, quan es presenta associat a una gastritis o inflamació de la mucosa gàstrica,…
Funció i activitat de l’estómac
Fisiologia humana
Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…
Paleontologia 2015
Paleontologia
Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…
Abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols anteriors al 1300
Art romànic
Sunyer …968-976… És el primer abat documentat del monestir, bé que no pas el primer que tingué el cenobi Quan fou elegit abat, no sabem si ja era abat de Sant Pol de Mar o fou elegit abat dels dos monestirs a la vegada El dia 17 de març del 968, en un viatge que féu a Laon, el rei Lotari, amb la intervenció de la seva mare Gerberga i de l’arquebisbe de Reims Olderic, el confirmà en el càrrec, li confirmà les possessions del monestir i li concedí de poder regir a la vegada els dos monestirs Possiblement cal identificar-lo amb l’abat Sunyer que l’any 976 subscrigué un document de Lotari relatiu…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
arqueologia antiga
Historiografia catalana
Branca de l’arqueologia que estudia el període que va des de la colonització del gènere Homo fins al món tardoromà.
Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…
Alpicat

Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
Núbia
Regió
Regió de l’Àfrica nord-oriental, que s’estén de la primera cascada del Nil a la quarta.
Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…
Castell d’Áger
Art romànic
Situació Restes de les dues naus paralleles cobertes amb voltes de canó que havien format part del castell palau dels vescomtes d’Àger ECSA - F Fité El castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, és situat dalt del turó que domina la vila homònima L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior FFLI Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, centúria en la qual la documentació que ha pervingut fa referència a la fortalesa i el seu terme castral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina