Resultats de la cerca

Al maig van tenir lloc eleccions parlamentàries al Líban, en les quals van resultar guanyadors els grups Hezbollà, Amal i els seus aliats d’Aun en detriment del bloc liderat per Saad al-Harirí Vanser les primeres eleccions en nou anys i sota la nova llei electoral del 2017, que atorga un sistema de representació proporcional als grups polítics per primera vegada en la història del país Hezbollà va obtenir el 15,85% dels vots, Amal el 11,54% i el Moviment Lliure Patriòtic de Michel Aoun el 15,26% el Partit Socialista Popular de Walid Junblat…

En el seu primer any de mandat, el president Ricardo Martinelli va aplicar un conjunt de reformes molt exhaustiu, que afectaven temes com la fiscalitat, les forces de seguretat, l’educació, el codi penal i les regulacions laborals, però que no va acontentar gran part de la població Les protestes més violentes es van produir al març i a finals d’estiu, i les enquestes van situar per sota del 50% la confiança de l’opinió pública en el mandatari En canvi, el pla de recuperació econòmica aplicat des del principi d’any —centrat en les infraestructures, l’agricultura i el turisme— va rendir fruits…

El 7 de novembre hi van haver eleccions parlamentàries a l’Azerbaidjan Com era previsible, el partit governamental, Nou Azerbaidjan YAP va obtenir una còmoda majoria de 72 escons dels 125 en joc, amb el 46% dels vots emesos Els candidats independents, en general dòcils al president Ilham Alíev, van aplegar 40 diputats, mentre que únicament 13 legisladors van representar una oposició tímida i molt fragmentada En general, la composició del Parlament no és gaire diferent de la de l’anterior i, com en les darreres eleccions, el procés electoral va ser…

A principi de setembre, els Estats Units van atribuir a aquest país l’autoria dels bombardejos contra rebels islamistes a prop de Trípoli, a Líbia, perpetrats a l’agost Els atacs s’haurien produït des de bases militars a Egipte A final de mes, avions dels Emirats també van participar, juntament amb saudites, en els atacs contra posicions de l’EI Estat Islàmic a Síria, part d’una operació militar liderada pels Estats Units i en què també van participar Qatar, Bahrain i Jordània Tot i que aquestes sentències no s’havien aplicat els darrers anys al país, al…

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer secretari…

Les illes van tenir un inusual paper rellevant internacionalment durant el 2015, ja que el ministre d'Afers Estrangers, Tony de Brun, va ser l'instigador de l'anomenada "Coalició dels ambiciosos", una agrupació informal dels 15 representants més compromesos en la lluita contra el canvi climàtic, que es van coordinar per llançar una ofensiva diplomàtica discreta, per atreure, progressivament, fins un centenar de països entre els quals hi havia els EUA i tots els membres de la UE amb vista a la cimera de la COP21 del desembre, amb la intenció d'assolir un…

En política interna, l'actualitat del país va estar lligada al procés d'obertura, iniciat gràcies a la pressió popular Així, al mes de novembre, el comitè de reforma de la Constitució va fallar a favor del sufragi popular per a l'elecció d'un parlament amb amplis poders i la relegació de la monarquia encapçalada pel rei George Tupou V i la seva elit d'aristòcrates a un paper poc més que cerimonial Dos esdeveniments, però, van trastornar la societat El primer, a l'agost, va ser l'enfonsament d'un ferri de passatgers en el qual van perdre la vida 74…

En el panorama polític va destacar el procés electoral, que es va allargar gairebé durant tot el primer semestre, i que va començar amb polèmica per la nova reglamentació electoral que exigia un mínim del 5% dels vots rebuts per cada candidat presidencial per a poder ser acceptada la continuïtat de la plataforma política que li donava suport Aquesta normativa va implicar automàticament la renúncia de 7 de les 19 candidatures que inicialment pensaven competir per la presidència També hi van haver controvèrsies per la decisió de les autoritats electorals d’eliminar…

Les eleccions del 2010 van condicionar molt l'agenda política de l'any, especialment a causa de les maniobres del president Uribe per forçar un canvi legislatiu que li permeti presentar-se com a candidat per a un tercer mandat Els grups de l'oposició van plantar batalla des del principi, però la força del Pol Democràtic i el Partit Liberal no va ser suficient per a frenar els desigs d'Uribe i els seus partidaris La clau va quedar a mans del Partit Conservador, que dóna suport al Govern però que no ha decidit si presentarà candidat propi a les eleccions…

En el debat polític de l'any va destacar la controvèrsia entorn de la llei d'aliances del sector públic amb el sector privat per a construir infraestructures, que s'havia aprovat feia gairebé dos anys, i es considera un dels projectes estellars del president Horacio Cartes Els grups opositors van considerar que la llei suposava una entrega excessiva de poder a mans del sector privat, i molt en particular de les empreses multinacionals, disposades a intervenir-hi sense gaire control per l'Administració Per això al Senat van aprovar una modificació en la qual es…