Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s’enrotlla en…
cafè

Tassa i grans de cafè
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda estimulant originària d’Aràbia obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i molts.
A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…
cicle biològic
Biologia
Nom donat a la successió de fases de diferent nombre de cromosomes que s’alternen en la vida d’un ésser viu.
Segons el cicle biològic o reproductor, hom classifica els organismes en haploides, diploides i diplohaploides En els organismes haploides , com les algues simples i els protists, la meiosi o reducció cromosòmica es produeix immediatament després de la formació del zigot, únic estadi diploide, puix que, a causa d’aquesta reducció, els individus adults i els gàmetes són haploides En els diploides , que és el grup més nombrós i al qual pertanyen tots els metazous i algunes algues, com les diatomees, els individus adults són diploides i la reducció cromosòmica es produeix en la gametogènesi i,…
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per…
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops…
metre
Literatura
Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.
En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆…
joni | jònia
Història
Individu d’una de les estirps gregues tradicionals en la qual estigueren compresos els grecs de l’Àtica, els d’Eubea i els colons que, en el decurs del segon mil·lenni aC, s’establiren a les costes de l’Àsia Menor i en algunes de les illes de la mar Egea (Quios i Samos).
Malgrat la unió que suposava el fet de parlar una mateixa llengua, els jonis de l’Àsia es mantingueren sempre més vinculats que no pas els altres Participaren en la comunitat religiosa de Delos i també en la panhellènica de Delfos, però tingueren un centre religiós particular en el santuari de Posidó, prop de Mícale Estigueren sempre a l’avantguarda de tots els moviments culturals grecs i atenyeren una posició de privilegi i de preeminència en la literatura, en les arts, en el comerç i en les institucions cíviques Políticament estigueren mancats d’unitat subjugats pels lidis i pels perses 499…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom…
fotometria de flama
Química
Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.
Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca estabilitat de la…
livermori
Química
Element químic de nombre atòmic 116.
És un element artificial que no es troba a la natura i s’obtingué per primera vegada l’any 2000, per la collaboració d’investigadors de l’Institut Conjunt per a la Recerca Nuclear de Dubna Rússia i el Laboratori Nacional Lawrence de Livermore Califòrnia, dirigits per Ken Moody i Yuri Oganessian Se sintetitzà per bombardeig d’àtoms de 248 Cf amb àtoms de 48 Ca Se n'han aconseguit quantitats molt petites, per la qual cosa les seves propietats físiques i químiques només es poden deduir a partir de la seva localització en la taula periòdica Hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a…