Resultats de la cerca

Llicenciat en Filosofia i Lletres 1948, el 1970 es doctorà en geografia amb El Delta del Llobregat Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX , primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona Professionalment es dedicà a l’ensenyament, i en 1950-72 fundà i dirigí l’escola el Liceo Pratense Des del 1982 fins a la jubilació fou tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya El 1957 fou nomenat alcalde del Prat de Llobregat, però el 1964 fou obligat a dimitir i represaliat per catalanista Fundà diverses publicacions locals clandestines Batec, Prat i Delta…

Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río…

Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per  Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la creació de la…

Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i promotor català,…

Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-…

Soci del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà com a tripulant en vaixells de vela lleugera i en creuer, categories en les quals assolí diferents títols En la classe 420, amb Alfonso Montagut de patró, assolí el Campionat de Catalunya 1970, 1971 i el Campionat d’Espanya 1971, a més de participar en diferents proves internacionals En la classe 470 fou segon classificat en el Campionat d’Espanya 1973, amb Ramon Felipe Montagut de patró, campió de la Christmas Race 1974, amb Rodney Pattisson, cinquè classificat en els Jocs Mediterranis 1975, amb Jan Santana, i campió de Catalunya 1976, amb Enric…