Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Joan Ribalta i Pelayo
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Francesc Ribalta Molt jove —a 18 anys— realitzà La Crucifixió 1615, Museu de Sant Carles, València, encara dins el corrent manierista El seu estil és semblant al del seu pare, encara que molts cops accentua el tenebrisme a la manera bassanesca d’Orrente El Sant Jeroni 1618, Museu Nacional d’Art de Catalunya és una bona mostra del seu art L’escàs nombre d’obres firmades fa difícil de discernir-ne, moltes vegades, la paternitat Es casà l’any 1618 amb Mariana Roca de la Serna Mort molt jove, el seu estil restà mancat d’una…
Blanca d’Aragó
Història
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca d’Anjou.
Prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona 1310 Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321 El rei intervingué per mitjà d’ella en el govern del monestir Blanca es féu notar pel seu afany d’afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa L’afecte pel seu germà Joan, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d’aquest a Sixena en circumstàncies novellesques, però les restes de l’infant foren retornades a la seu tarragonina Blanca deixà amb freqüència el…
Adila Fachiri
Música
Violinista britànica d’origen hongarès.
Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Budapest i es perfeccionà a Berlín amb el seu oncle, el famós violinista Joseph Joachim, de qui heretà el seu Stradivari, del 1715 L’any 1915 contragué matrimoni amb l’advocat anglès Alexander Fachiri i utilitzà el seu cognom per a la seva carrera artística Feu nombroses gires per Europa, acompanyada, molt sovint, per la seva germana, Jelly d’Arany 1893-1966, la qual era també una famosa violinista Amb ella estrenà l’any 1930 el Concert per a dos violins de Gustav Holst, el qual els hi havia dedicat L’…
Perea
Història
Antiga regió jueva situada a l’est del Jordà.
S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona,…
Tomàs Carnisser
Cristianisme
Religiós dominicà, venerat com a sant.
Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant Morí el dia 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap…
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531…
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte…
Anna Bolena
Història
Reina d’Anglaterra, segona muller d’Enric VIII.
Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…