Resultats de la cerca
Es mostren 15498 resultats
Xavier Escribà Vergés i Núñez de Aro
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista
John Berryman
Literatura
Poeta nord-americà.
Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Amics de l’Art Nou
Agrupació fundada a Barcelona l’any 1932 per Carles Sindreu, Joan Prats i Josep Lluís Sert amb la intenció de defensar l’art d’avantguarda.
Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà
Valeriano Domínguez Bécquer
Pintura
Pintor andalús, fill de José Domínguez Insausti (Sevilla 1810-41), inciador de l’escola sevillana romanticocostumista, que adoptà l’antic cognom familiar de Bécquer, i nebot de Joaquín Domínguez Insausti (Sevilla 1817-79), també pintor costumista.
El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid
Joan Barat i Creus
Literatura catalana
Comunicació
Poeta i narrador.
Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a Poesia i Ariel Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983
,
Federico Balart
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista.
Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897
Baiazet II
Història
Soldà otomà (1481-1512).
Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512
Carles de Llar i Teixidor
Història
Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans.
Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns
Carlo Levi
Literatura italiana
Pintura
Pintor i escriptor italià.
D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa