Resultats de la cerca
Es mostren 119434 resultats
metzina
Farmàcia
Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols,…
espora

Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per…
la Vall de Bardaixí
Municipi
Municipi del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Comprèn la vall de Rialbo però no la del seu afluent, per l’esquerra, el barranc d’Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera a Campo És accidentat pel sector occidental del massís del Turbó, i comprèn els pobles de Llert cap de municipi, Aguascaldas, Biescas, Santa Maura i Esterún
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
illa

Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
deontologia
Filosofia
Ciència dels deures.
Com a determinació empírica de les normes morals, la teoria deontològica tracta dels deures que cal acomplir a fi d’arribar a l’ideal de la felicitat més gran possible per al major nombre d’individus Jeremy Bentham en fou el màxim exponent Segons Rosmini, la deontologia ciència de l’ésser com ha d’ésser s’oposa a l’ontologia ciència de l’ésser com és
cornetí
Cornetí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació lleugerament més cònica que la de la trompeta i que, per tant, produeix un so menys brillant que aquesta.
Fou creat a França, al segle XIX, quan hom incorporà pistons cornet à pistons a l’antic corn de posta Hom els construeix en tres afinacions el soprano , en si, do o la el piccolo , en mi bemoll o re i el contralt , en mi bemoll La perfecció tècnica de la trompeta actual l’ha bandejat pràcticament de l’orquestra i només és utilitzat a les bandes