Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica del tennis el 1929 i un any després es feu soci del Reial Club de Polo El 1933 ingressà a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Jugà els campionats de Camprodon, s’Agaró i Sitges 1936, únics campionats internacionals de l’època Acabada la Guerra Civil, jugà a la primera categoria estatal 1944, especialitzant-se en dobles i fent parella habitualment amb Màrius Castellà Entre el 1945 i el 1960 guanyà més de 300 trofeus de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar el Campionat de Catalunya de dobles guanyat juntament amb Jaume Bartrolí 1946 i el Torneig…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…

Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…

Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…

Situada a la confluència dels rius Ador i Niva, la ciutat és formada per tres nuclis enllaçats per ponts un que travessa el Niva i separa la gran Baiona, i un altre damunt l’Ador, entre la petita Baiona i el raval del Sant Esperit, suburbi industrial Conserva en gran part el recinte romà i el medieval, així com dues fortaleses, el Castell Vell i el Castell Nou També es conserva la ciutadella de Sant Esperit, obra de Vauban Aigua avall de l’Ador fins a la desembocadura, que és a 6 km, s’estenen els nuclis industrials metallúrgia, indústria química, aeronàutica, cuir i fusteria L’estuari és poc…

S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…