Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
European Aeronautic Defense and Space Company
Aeronàutica
Empresa aeronàutica fundada a l’octubre del 1999 en fusionar-se les companyies d’aquest sector Aerospatial Matra
, de França, i Dasa (Daimler Chrysler Aerospace), d’Alemanya.
Al desembre del 1999 s’hi adherí CASA Té la seu legal als Països Baixos i dues seus estratègiques, a París i a Munic EADS inclou el fabricant d’avions Airbus Eurocopter, el major proveïdor d’helicòpters del món, i l’empresa conjunta MBDA, segona productora de míssils més grandel món EADS és el soci majoritari del consorci Eurofighter i contractista principal de la llançadora Ariane Desenvolupa l’avió de transport militar A-400 M i és el soci industrial majoritari per al sistema europeu de navegació per satèllit Galileo L’empresa consta de les divisions següents airbus, avions de transport…
Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Empresa cinematogràfica nord-americana dedicada a la producció i la distribució de films fundada el 1924 i dirigida per Louis B. Mayer, M. Loew i S. Goldwyn.
Fou creada per la fusió de tres societats Metro Pictures Corporation creada el 1915, Goldwyn Pictures Corporation creada el 1917 i Louis B Mayer Pictures creada el 1918 Fou molt popular i mantingué un alt nivell de qualitat en els seus films El símbol de l’empresa és un lleó rugent emmarcat per una corona El 1970 fou comprada pel milionari Kirk Kerkorian Després de diverses fallides, compres i vendes, la companyia es declarà en fallida l’11 de novembre de 2010 per deslliurar-se dels deutes Finalment, el 26 de març de 2021 Amazon anuncià la compra de la companyia, assumint-ne també els deutes
escola de Marburg
Escola filosòfica neokantiana, fundada per Hermann Cohen i Paul Natorp; tingué, com a seguidors més destacats, Ernst Cassirer, Arthur Liebert (1878-1946) i Albert Görland (1869-1952).
De caire racionalista, propugnà l’estudi del coneixement en la seva estructura logicotranscendental, prescindint dels elements psicològics i empírics
La Libre Esthétique
Art
Societat artística belga fundada el 1893 a Brussel·les per Octave Maus, que, a través d’ella, esdevingué gairebé el dictador de l’art belga del seu temps.
Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914
Associació Catalana de la Premsa
Periodisme
Entitat fundada a Barcelona el 1920, per tal d’agrupar tots els periodistes del Principat que, per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d’aleshores.
Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué
American Geographical Society
Institució nord-americana fundada el 1852 a Nova York com a centre de recerques i que té com a objecte de recopilar i distribuir els coneixements geogràfics.
Actualment és oberta a tots els professionals de la geografia per tal d’encoratjar la investigació i l’exploració Entre les seves publicacions cal esmentar Geographical Review , Focus , Current Geographical Publications , Soviet Geography Review and Translation , a més de colleccions de mapes i atles
Estudiantina Catalana de Perpinyà
Música
Orquestra fundada a Perpinyà (1884) per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
Revista Histórica Latina
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat mensual apareguda a Barcelona (1874-77), fundada per Antoni Elias i de Molins, el seu primer director (1874-75), i Josep Pella i Forgas.
El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que defensaven la raça i la…
Recerques
Historiografia catalana
Revista catalana de recerca històrica, fundada el 1970, editada a Barcelona, de periodicitat anual, semestral o trimestral, segons les èpoques, i amb el subtítol Història, Economia, Cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…