Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Portal d’Albanyà
Art romànic
Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…
Pont de la Margineda (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la carretera en…
Sant Joan Baptista del Castell (Oliana)
Art romànic
Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…
Castell de Malavella (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de les ruïnes del castell de Malavella, en part enjardinades, que coronen el turó presidit pel nou santuari de Sant Maurici J Recarens A uns 2,5 km a migjorn del poble de Caldes de Malavella, sobre una petita elevació de 126 m d’altitud, trobem el castell Vell de Malavella El lloc on queda emplaçat rep el nom de turó de Sant Maurici perquè la capella del castell és dedicada a aquest sant Malgrat l’escassa alçària, domina una àmplia plana, des del cantó de llevant de les vies de comunicació tradicionals entre Barcelona i Girona, i també altres punts…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La…
Sant Bartomeu de Segalars (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La capella de Sant Bartomeu de Segalars és situada al sud del terme municipal, prop del Pla de Sant Bartomeu, el qual termeneja amb el riu Ter L’esglesiola es troba al costat del mas Jorda, també dit cal Bord, el qual serveix avui dia de cabanya Mapa L38-13333 Situació 31TDG793477 Hi porta un camí que surt del nucli històric de Sant Gregori, en direcció sud-est, continua vers el mas Castell i el mas Torron i deixa al peu de la masia de Can Bord, que s’estén per un sector fèrtil de regadiu entre el riu Ter i la riera de Llèmena APF Història Tot i que el lloc de Segalars apareix…
Sant Esteve de Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest de les restes d’aquest temple, malmès fa pocs anys en fer passar un camí pel seu interior ECSA - A Roig La capella de Sant Esteve es troba en el centre d’un marcat revolt de la carretera que surt de baix el Flamicell, davant de l’església de Sant Martí de la Torre, i mena al poble de Mont-ros D’aquí a la capella hi ha aproximadament 1 km ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG343967 Història Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros MLIC…
Torre de Sant Martí de Can Messeguer (Castellar del Vallès)
Art romànic
Aquesta torre era situada al costat de la masia de Can Messeguer, antiga casa de Sant Martí, al lloc on es deia que hi havia les restes de la capella de Sant Martí El 1873 Mn Antoni Verges, en una visita que hi feu, ja deia que no hi quedava res, de la capella malgrat tot, el que sí que es podia observar fins fa poc era el cos massís de la torre de planta quadrada, que centrava tot un seguit de runes de diferents estructures, la majoria de procedència medieval Aquesta torre era una construcció prismàtica, de planta quadrada amb uns 3,50 m de costat i uns 7 m d’alçada, que estava dividida en…
Sant Hilari de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un…