Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del castell de…
Castell de Campelles
Art romànic
Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes “ valle Petrariense ”, en els confins de vila Campelles “ villa Campillias ”, en el lloc…
Castell d’Albarells (Argençola)
Art romànic
Les primeres notícies històriques sobre aquesta fortalesa corresponen a l’any 986, data en què en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès consta que feia de termenal del castell de Clariana un puig anomenat Guardiola d’Albarells L’any 1086, en acudir Berenguer Sunifred de Lluçà al castell d’Albarells per consagrar l’església de Sant Martí d’Albarells, segurament eren senyors del terme Bernat Onofre i el seu nebot Guillem de tota manera, la família Albarells, cavallers — milites — que segurament procedien d’ascendència castlana, consten com a…
Sant Pere de Lavern (Subirats)
Art romànic
L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Castell de lo Vivièr
El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar…
Convent de Santa Clara (Perpinyà)
Art romànic
El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos…
Sant Llorenç de Das
Art romànic
El lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz , en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontació territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà entre d’altres béns, li ratificà l’…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Organista i compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…
Arxiu Històric Comunal de Palerm
Historiografia catalana
Dipòsit de la documentació produïda per l’antic Regne de Sicília.
La primera notícia d’un arxiu de la ciutat de Palerm data del 23 de juny de 1312 El 1320 alguns documents foren conservats en una caixa de tres claus, una de les quals estava en mans del pretor el batlle de Palerm, la segona, en mans d’un jutge i la tercera, d’un dels jurats L’any 1330 el rei Frederic III disposà que els privilegis concedits a la ciutat pel papa, el rei i l’emperador s’havien de conservar en una casa del Thesauro o Archivio , tancada amb quatre claus, en mans del pretor, un jutge, el membre més vell del jurat i un ciutadà La unificació italiana del 1860 obligà a…